Las lengas de França e la réfòrma de la Constitucion

François 1èr qu’edicta l’ordenança de Villers-Cotterêts en aost de 1539 impausant lo « lengatge mairau francoys ». Aquera ordenança qu’ei lo mei ancian tèxte normatiu enqüèra en vigor en França, los sons articles ne son pas jamei estats ébrogés !

L’interpretacion segon la quau lo « lengatge francoys » que seré lo francés exclusivament qu’ei remetuda en question per istorians e dialèctes locaus e plan drin en francés.

La Revolucion francesa qu’ei tanben responsabla de la reculada de las lengas lo decret deu 2 termidor An II (20 de julhet de 1794) qu’impausa lo francés com sola lenga de tota l’administracion .

Entà impausar l’unité de lenga que’s podèva tot considerar qu’à l’époque révolutionnaire, même la déportation massiva de populacions entières mes qu’aurem podut pensar que França deu XXÌme siècle que podèva aver ua auta politica. Per ara arren ne bolega pas e qu’ei quê me m’à un endurciment d’ua politica nacionalista francofòna qu’à la quau assisteishem.

Malgré aqueths nombrós tèxtes internacionaus oficiaument que respèctás per França, lo Conselh Constitucionau e lo Conselh d’État,* peu lor interprétation restrictiva, que defenden tot astre de développement e même de subervita què álas nostas lengas ditas re gionales .

Mentre que tot état volent intégrer l’Union Euròpáenne que deu reconnaître los drets deus sons minorités (qu’estó lo cas d’Eslovaquia qui modifiquè la soa constitucion en reconeishent los drets deus eslovacs de lenga hongresa entà poder prétenhèra qu’à ua intégration futura) l’article 2 de la Constitucion en « empêcant » tota reconeishença de la diversité lingüistica e culturau, que met França en pòrta-què- á faus dab la communaute internacionau . Aquera politica qu’a été très fèrmament que met en causa peus comissaris deu Comité deus Drets Économiques, Sociaus e Culturaus de las Nacions Unidas

TÈXTES INTERNACIONAUS

Convencion européenne de sauvaguarda deus drets de l’Òmi e deus libertés fondamentaus, Roma, 4 de noveme de 1950 :

Article 14 : La gaudença deus drets e libertés reconeguts dens la préque séntia Convencion que deu être qu’asseguráe, shens distincion nada, que fondáe sustot suu sèxe, la raça, la color, la lenga, la religion, las opinions politicas o totas autas opinions…

Mei récemment, même si’s jutja que la Carta européenne deus Drets Fondamentaus, Niça, décembre 2000, n’ei pas un très bon tèxte, que convien de remarcar que contien dus articles qui’s rapòrtan a las lengas :

Article 21 : defendut la discriminacion sòus prétèxte de la lenga o de l’apartenéncia qu’à ua minorité nacionau.

Article 22: indica que l’Union deurà respectar la diversité culturau, religiósa e lingüistica.

Que raperam que l’article 55 de la constitucion française précise :

« Que’us tractás o acòrds régulièrement que ratificás o qu’apròvás qu’an, dès la lor publicacion, ua autorité supérieure qu’à la de las leis, sòus résèrva, entà cada acòrd o que tractá, de la soa aplicacion per l’auta partida. »

França qu’a signat la Carta europèa de las lengas regionaus o minoritàrias lo 7 de mai de 1999 mes ne l’a pas ratificada .

Aquera non ratificacion que s’apièja suus avís deu Conselh d’Estat e l’article 2 de la Constitucion francesa.

L’interpretacion de l’article de la Constitucion qui hè francés « la lenga de la Republica » defensa de que hè la possibilitat d’un usatge normau de las autas lengas deu territòri de la republica. Non solament aquera interpretacion plan restrictiva viòla l’egalitat deus ciutadans mes que viòla tanben nombrós tèxtes e convencions internacionaus qui l’estat a pr’aquò signats e ratificats.