
Proposicions d’accions comunalas en favor de la proteccion, de l’usatge e del desvolopament de la lenga catalana
En Catalonha Nòrd, la situacion de la lenga catalana es, en aqueste començament de sègle XXI, fòrça preoccupanta, mès totun, lo prestigi d’aquela lenga a contunhat de créisser dempuèi una trentaine d’annadas. Totes los enquistas e totes los especialistes en sociolingüistica mòstran que la coneissença e l’usatge del catalan se tròban dins una etapa de recul, qu’es se non es inversada, debocarà cap a l’extincion de la lenga que n’èsser nascuda e que visca dempuèi mai de 1000 ans dins aqueste país.
Es precisament per aquò que las comunas an la responsabilitat istorica e la capacitat per assegurar la revitalizacion del catalan e li donar un caractèr public dins la vida vidanta.
Las comunas devon poder ofrir als catalanofòns la possibilitat d’emplegar efectivament la lenga regiona: l’administracion es atal mai pròcha dels ciutadans e melhora la qualitat del servici rendut en laissar a cadascún lo besonh de la lenga a emplegar.
Las proposicions formuladas aquí van dins lo sens d’una libertat mai granda e d’una melhora qualitat dels servicis ; aquelas proposicions pausan pas de problèmas legals.
L’experiéncia concreta d’autras tèrra (País Basc, Bretanha, Alsàcia, Còrse…) a mostrat l’acuèlh favorable de la populacion a la preséncia dels dos lengas.
La posada en òbra d’aquelas mesuras per las comunas serà un grand passatge dins la via del reconeissença de la lenga catalana coma suport normal de la vida publica.
E al-delà de las questions de respècte de l’egalitat e de reconeissença efectiva, las mesuras d’aménagement lingüistic dels comunas seràn determinantas per la salvaguarda e la transmission del catalan a las novèlas generacions.
A – OBJECTIUS A LONG TÈRME
- Normalizar la preséncia del catalan dins nòstre paisatge lingüistic
- Promòure l’usatge public de la lenga catalana dins l’administracion
- Desvolopar lo bilingüisme catalan-francés dins los servicis e los equipaments d’acuèlh
- Consolidar l’ensènhament del / e en catalan e de l’ensènhament bilingüe
B – UTILISACION DEL CATALAN DINS LAS MAIRIES
B1 – Preséncia del catalan sus la façada misma de la mairia :
L’equivalent catalan de « Mairie » : « Ajuntament », o de « Hôtel de Ville » : « Casa de la Vila » son fòrça recomandats. Aquests equivalents son fòrça utilizats al País Basc (« Herriko Etxea »), en Bretanha (« Ty Ker ») e en Còrse (« Casa Comuna »).
B2 – Implementacion del bilingüisme dins la señalizacion e los suports escriches :
- En-tèts, adreças, etc., de l’administracion comunala
- Aples a las rèunions publicas
- Invitations als actes e commemoracions oficialas
- Afichas e programas per las fèstas e eveniments culturals organizats per la comuna
- Avis a la populacion
- Senhalizacion direccionala, micro-senhalizacion, senhalizacion intèrna e extèrna dels bastiments publics, senhalizacion culturala, relays d’Informacion-Services.
B3 – Adaptacion dels servicis a la preséncia dels dos lengas :
- Informacion al public per far saber que la lenga catalana es acceptada e protegida per l’administracion comunala e que son usatge es autorisat.
- Al telefòn : messatges bilingües al responsador, personal bilingüe en primièra linha.
- Assegurar la preséncia de personal catalanofòne dins los servicis e equipaments d’acuèlh.
- Respondre en catalan a las demàndas fachas dins aquesta lenga.
- Salvaguarda de la toponimia locala e revaloracion del patrimòni per l’usatge del catalan per las adreças dins la correspondéncia escrita.
- Desvolopar la formacion del personal (Mairia, CCAS, Oficis de torisme, servicis culturals) dins lo marc de la formacion contunha e amb los organismes competents.
- Sus la basa del voluntariat, valorizar la coneissença del catalan per los pòstes en contacte amb lo public.
C – PROPOSICIONS COMPLEMENTÀRIAS DINS LA VIA DE L’OFICIALISACION DE LA LENGA
- Usatge de formularis bilingües per los actes los mai corrents (mariages, naissanças, decès, certificats de residéncia) e ceremonias (mariages) en lenga catalana per los que en fan la demanda.
- Demandar la correccion oficiala del nom de la comuna dins sa forma correcta catalana (la mai sovent simple error ortografic minimal que cambia pas o gaire lo sens en francés, coma per exemple Pià, Ceret, Millars o Nefiac), segon la procedura legala prevista.
- Procedir a la correccion (ortografica) dels toponims dont l’oficialitat depen sòls de la comuna (corses d’aiga, camins, luòcs-dichs…).
- Prendre las disposicions necessàrias per crear o desvolopar l’ensènhament del catalan e l’ensènhament bilingüe dins la comuna, en utilizant las possibilitats e las proceduras reglamentàrias ja existentas (DASEN, APLEC – Associacion per a l’ensenyament del catalan).
- Mesurar regularament l’evolucion de la lenga catalana dins la populacion amb una enquista regulara (cada an o totes los dos ans) ; un tal Observatòri municipal de la lenga catalana pòt estudiar, entre autres :
- Lo nivèl de coneissença de la lenga
- La demanda d’ensènhament del catalan e ensènhament bilingüe.
D – CREACION D’UNA COMISSIÓ EXTRAMUNICIPALA DE SEGUIR
- Formada per de membres qualificats (personas competentas e motivadas), designats pel conselh municipal.
- Aquesta comission podrà assegurar un seguiment e una avaloracion de las accions entreprenudas, atal coma formular de proposicions.