LOS NOSTES ESTATUTS
Preambule
La lenga catalana qu’ei neishuda mei de mila ans a e despuish ençà la soa preséncia qu’ei ininterrompuda suu territòri istoric deu departament de Pirenèus Orientaus. La lenga occitana qu’ei neishuda a la medisha epòca e la soa preséncia qu’ei egaument ininterrompuda suu territòri deus Fenouillèdes. Uei, la practica quotidiana d’aqueras lengas que sòfre d’un declin evident, peu hèit d’ua manca de transmission generacionau, consequéncia d’ua marginalizacion d’aqueras lengas dens la vita publica e de la lor exclusion de l’ensenhament escolar. La lor continuitat pluriséculaire sus aqueths territòris qu’ei actuaument clarament miaçada .
Le catalan n’es pas una lenga regionala coma las autras: es parlada per nòu milions de personas dins de territòris divèrses ont sovent beneficia d’un estatut d’oficialitat; es la quatre-vingt-uèchena lenga la mai parlada al monde, la vint-e-sesena la mai utilizada sus Internet; es una lenga plenament modèrna, utilizada tant dins lo domèni cultural coma dins lo domèni economic. Es plan clarament un factor de coesion de la nòstra identitat e pòt constituir un instrument eficaç de desvolopament economic e cultural.
Per la part de la lenga occitana, es la lenga istorica d’un territòri comprenent vint-i-très milions d’abitants en Limògs, Auvernha, Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc, Provença e lo sud dels Aups. Es encara comprenuda per seis milions de personas. Es tanben parlada per de comunautats en Alemanha, Itàlia e America del Sud. Es la lenga majoritària en Val d’Aran e reconeguda a aqueste títol coma lenga oficiala en Catalonha. Coneguèt son ora de glòria del sègle XI al XIII en tant que lenga literària dels trobaires e de las cortes d’amor, e son declin es dirèctament ligat a l’interdiccion de l’emplec dels « patois » dins l’ensènhament public al sègle XIX.
La lenga occitana e la lenga catalana appartenon a la branca romànica de las lengas indoeuropèas e comprenon de nombrosas arrelas comunas.
Una politica lingüística de promocion del catalan e, dins lo cas dels Fenolhedas, de l’occitan, deu èsser basada sus de critèris d’utilitat concreta d’aquestas lengas mas tanben sus los principis universals de diversitat culturala e d’egalitat de valor entre totas las lengas del mond. Aquestes principis se tròban dins un gran nombre de tèxtes e de declaracions oficialas, entre los quals :
- la Declaracion Universala dels Drets de l’Òme: « L’universalitat deu reposar sus una concepcion de la diversitat lingüística e culturala que depassa tant las tendéncias homogenizantas coma las tendéncias a l’isolament factor d’exclusion » ;
- la Convencion dels Drets de l’Òme e de las Libertas Fondamentalas del Conselh d’Europa: « Lo drech de practicar una lenga regionala o minoritària, dins la vida privata o publica, constitue un drech imprescriptible » ;
- lo Parlament Europèu: « Las lengas regionalas e minoritàrias constituisson una font essentiela de riquesa culturala. Es doncas necessari de las sostenir sens relarg e a totes los nivèls, al títol del patrimòni cultural comun » ;
- la Constitucion del 4 d’octòbre de 1958, dins son article 75: « Las lengas regionalas fan partida del patrimòni de França » ;
- lo Conselh General dels Pirenèus Orientals, dins sa Carta a favor del Catalan: « Uèi e per los ans a venir, la subrevida de la lenga catalana es un enjeu cultural, economic, politic e uman d’importància ».
Es necessari de souligner que lo catalan e l’occitan pòdon èsser utilas per tot lo mond e que pòdon pas nuíre a ninguè. La promocion d’aquestas lengas se fa pas al desfaut de la lenga francesa e menaça en cap cas l’unitat de la Republica.
Lo Sindicat poirà atal servir de sosten a l’accion culturala de las comunas membres en favor de las lengas catalana e occitana, dempuèi l’ajuda a l’ensenhament d’aquestas lengas fins a l’afichatge public bilingüe o trilingüe en passant per la revisita, en collaboracion amb los servicis competents de l’Estat, dels toponims la grafia dels quals es erronèa dins los plans cadastrals.
Lo catalan, coma l’occitan, nos an estat transmeses de sègle en sègle ; avem a nòstra torn lo deure de transmetre aquestes lengas a las joves generacions e a las generacions futuras, a fi que pòscan melhor s’integrar dins lor pròpri territòri e qu’elles sián mai a mateissa d’afrontar la globalizacion culturala. Las comunas, en tant qu’institucions las mai pròchas de la populacion, pòdon agir de faiçon practica per aténher aqueste objectiu, en facilitant l’aprendissatge, la promocion e l’usatge de las lengas catalana e occitana, dins lo cadèth de las sias competéncias. Atal, pòdon participar a aprochar aquestes lengas dels ciutadans, de manièra a que aqueles se reaproprien d’un element important de l’identitat culturala e del progrès economic.
Títol premier – Creacion – sèti – durada del sindicat Article 1
En aplicacion dels articles L. 5212-1 e seguents del còde general de las collectivitats territorialas, es constituït entre las comunas :
L’Albera ; Angostrina-Vilafranca dels Escaldes ; Ansignan ; Arles sus Tech ; Baillestavy ; Baixas ; Bompas ; Bouleternèra ; Burg-Madame ; Cabestany ; Calmeilhas ; Caramany ; Casteil ; Catllar ; Caudiès de Fenolhedas ; Las Cluses ; Corbèra ; Corsaviá ; Coustouges ; Elna ; Enveitg ; Escaro ; Estagèl ; Eyne ; Felluns ; Fenolhèt ; Fillols ; Font-Ròse-Odeillo-Via ; Fontpèdrousa ; Fontrabiòsa ; Formiguèras ; Fossa ; Fuilla ; Jujòls ; Lansac ; Latòr-Bas-Elna ; Latòr de França ; Llauro ; Matemale ; Montbolo ; Mont-Luis ; Montferrer ; Montner ; Oms ; Opoul-Périllos ; Palau de Cerdanha ; Le Perthus ; Peyrestòrtes ; Pèzilla la Rivièra ; Planas ; Prats de Mollo ; Prats de Sournia ; Pui ; Railleu ; Rasiguèras ; Rodès ; Saillagòsa ; Sant-Andrèu ; Sant Arnac ; Sant-Gènis dels Fontanèls ; Sant-Ippolit ; Sant Joan Lasseilha ; Sant Laurent de Cerdans ; Sant-Pèire dels Forcats ; Santa Colòmba de la Comanda ; Santa Maria la Mer ; Serdinha ; Sorède ; Taillet ; Tautavel ; Thèza ; Thuès entre Vals ; Thuir ; Tressera ; Trilla ; Vernet los Bains ; Villefranca de Conflent ; Vingrau ; Vinça ; Le Vivier,
Un Sindicat Intercomunal que pren la denominacion de Sindicat per la promocion de las lengas catalana e occitana.
Article 2
Lo sindicat es competenta dins tot lo territòri de las comunas membres, citadas a l’article 1 dels presents estatus. Es un servici public administratiu.
Son accion visa a favorir :
- la promocion de las lengas catalana e occitana coma vectors de desvolopament economic e turistic ;
- l’ajuda al desvolopament de l’ensenhament de las lengas catalana e occitana ;
- lo desvolopament del catalan e de l’occitan dins l’espaci public ;
- la promocion de las culturas catalana e occitana ;
- l’informacion dels elegits e del personal comunal sus l’usatge de las lengas catalana e occitana.
Exerís doncas de missions de sosten, de conselh e d’engatjament a l’entorn de las competéncias de sos membres en matèria de promocion e de difusion de las lengas e culturas catalana e occitana.
Una convencion determinarà, en aplicacion de l’article L. 5211-4-1 del Còde General de las Collectivitats Territoriales, las condicions particularas de l’exercici d’aquestas competéncias entre lo sindicat e las comunas membres.
Article 3
Lo sèti del sindicat es fixat a l’Associacion dels Maires e dels Adjoints dels Pirenèus Orientals, Òtel del Departament, 24, quai Sadi-Carnot, 66000 PERPINHAN.
Article 4
Lo sindicat es creat per una durada illimitada.
Títol 2 – Administracion e foncionament
Article 5
Los consèls municipals desginan un(a) representant(e) que deurà el/a mateixa elegir lo(s) representants sus una zòna geografica corresponenta a l’intercomunalitat dont son membres e, aquò, segon los critèris segents :
-
Se inferior a 10 000 abitants : 2 delegats.
-
Entre 10 000 e 20 000 abitants : 3 delegats.
-
Superior a 20 000 abitants : 4 delegats.
-
Se lo nombre de las comunas membres dins lor intercomunalitat respectiva es superior o egal a 10, se concedís un(a) delegat(e) suplementari.
De representants supleents son designats al meteis moment que los titulars per organizar los eventuals replacements necessaris en cas d’indisponibilitat. Los supleents son afectats nominativament als titulars.
Article 6
Lo comitat sindicat regís per sas deliberaçons las afaires de la competéncia del sindicat. Se reünís almens un còp per semestre dins un endrech situat dins son perimètre e fixat al moment de sa convocacion.
Lo comitat sindicat delibera sus totas las questions que tòcan al foncionament del sindicat.
Vota lo budget, decidís dels estudis a menar, examina e aprova los comptes.
Lo comitat sindicat pòt formar, per l’exercici de sas competéncias, de comissions encargadas d’estudiar e preparar sos decisions.
Lo comitat sindicat poirà establir un reglament interior.
Article 7
Lo comitat sindicat elècta lo president del sindicat dins son sièis, aital coma un bureu compausat de dos presidents delegats, de vicepresidents e eventuala-ment un o mai d’autres membres.
Lor nombre es determinat pel comitat sindicat, sens que lo nombre de vicepresidents pòsca superar lo 30 % de l’effectiu d’aquel.
Lo president de l’Associacion dels Maires e Adjoints dels Pirenèus Orientals en exercici es, de drech, vicepresident del sindicat.
L’eleccion del bureu es presidida pel mai ancian en edat, lo secretariat essent asimilat pel mai jove. Es procedit immediatament e segon las meteissas modalitats al remplaçament de tot representant que perdriá son pòste per causa que siá.
Lo bureu se reünís a la convocacion de son president, prepara las decisions del comitat sindicat.
Article 8
Lo president es l’òrgan executiu del sindicat. Sa votz es preponderanta en cas d’egalitat pendent los vòtes. El convoca lo comitat sindicat a las reünions de trabalh; dirigeix los debats, prepara e executa las deliberaçons del comitat. Es l’ordonnator de las despenhas e prescriu l’execucion de las recèptas del sindicat.
Lo president es sol encarregat de l’administracion, mas pòt delegar per decret, jos sa vigilància e responsabilitat, l’exercici d’una partida de sas foncions als presidents delegats e als vicepresidents. Aqueles delegacions demòran tant que son pas revocadas.
Lo president es lo cap dels servicis administratius del sindicat. Lo president representa lo sindicat en justícia.
Títol 3 – Finanças e disposicions divèrsas
Article 9
Las recèptas del sindicat son constituïdas per :
- Las contribucions financièras de sos membres segon la reparticion seguent :
0,30 € per abitant, amb una cotizacion minimala correspondenta a una populacion de 200 abitants per las comunas de mens de 200 abitants e una cotizacion màxima correspondenta a una populacion de 70 000 abitants per las comunas amb una populacion superiora; aquesta participacion per abitant es revisabla cada an per deliberaçon del comitat sindicat ; - Las subvencions que pòdon èsser obtingudas aupè de l’Estat, del Departament, de la Region e tot autre financièr ;
- Las subvencions e recèptas divèrsas.
Article 10
En cas d’adhésion d’una comuna o d’un gropament de comunas posteriorament a la creacion del sindicat, lo nòu membre deurà s’acquitar d’una contribucion financièra durant la primièra annada, calculada segon las modalitats definidas al primièr alínea de l’article 9 dels presents estatus.
Article 11
Lo recebedor del sindicat serà designat per lo Prefècte dels Pirenèus Orientals, sus proposicion del Director Departamental dels Finanças Publicas.
Article 12
Lo retir d’un membre es fixat pels articles L. 5211-19 e seguents del còde general de las collectivitats territorialas.
Article 13
Lo Comitat Sindicat decidís la modificacion dels estatus del sindicat a la majoritat de dos tèrces dels vòtes de sos membres.
Article 14
A mens que disposicions contràrias se tròban dins los presents estatus, lo sindicat serà sometut a las règlas dictadas per los sindicats de comunas dins los articles L. 5212-1 a L. 5212-32 del còde general de las collectivitats territorialas.
Article 15
Los presents estatus son annexats a las deliberaçons de las assembladas de las collectivitats decidissent la creacion del sindicat.
Le Syndicat pourra ainsi servir d’appui à l’action culturelle des communes membres en faveur des langues catalane et occitane, depuis l’aide à l’enseignement de ces langues jusqu’à l’affichage public bilingue ou trilingue en passant par la révision, en collaboration avec les services compétents de l’État, des toponymes dont la graphie est erronée dans les plans cadastraux.
Le catalan, ainsi que l’occitan, nous ont été transmis de siècle en siècle ; nous avons à notre tour le devoir de transmettre ces langues aux jeunes générations et aux générations futures, afin qu’elles puissent mieux s’intégrer dans leur propre territoire et qu’elles soient mieux à même d’affronter la globalisation culturelle. Les communes, en tant qu’institutions les plus proches de la population, peuvent agir de façon pratique pour atteindre cet objectif, en facilitant l’apprentissage, la promotion et l’usage des langues catalane et occitane, dans le cadre de leurs compétences. Ainsi, elles peuvent participer à rapprocher ces langues des citoyens, de manière à ce que ceux-ci se réapproprient un élément important d’identité culturelle et de progrès économique.