
Proposicions d’accions comunals a favor de la protecció, de l’ús i del desenvolupamentde la llengua catalana
A Catalunya Nord, en aquest començament de segle XXI, la situació de la llengua catalana és molt preocupant, encara que el prestigi d’aquesta llengua no hagi parat de créixer des de fa una trentena d’anys. Totes les enquestes i els especialistes en sociolingüística mostren com el coneixement i l’ús del català se troben en une fase de recul que, si no és invertida desembocarà en l’extinció de la llengua que fa més de 1000 anys que ha nascut i viu al nostre país.
Per això precisament les comunes tenen la responsabilitat històrica i la capacitat d’actuar per assegurar la revitalització del català i donar-li un caràcter públic en la vida quotidiana. Les comunes han de poder oferir als catalanoparlants la possibilitat d’utilitzar efectivament la llengua regional : d’aquesta manera, l’administració també és propera als ciutadans i millora la qualitat del servei, donant a cadascú la possibilitat de triar la llengua que vol utilitzar.
Les proposicions formulades aquí van en el sentit d’una llibertat més gran i d’una qualitat superior dels serveis. Aquestes proposicions no plantegen cap problema legal. L’experiència concreta d’altres territoris (País Basc, Bretanya, Alsàcia, Còrsega…) mostra que la població acull favorablement la presència de les dues llengües.
La posada en aplicació d’aquestes mesures per les comunes serà una passa important cap al reconeixement de la llengua catalana com a vehicle normal de la vida pública. I més enllà de les qüestions de respecte de la igualtat i de reconeixement efectiu, les mesures de política lingüística dels municipis seran determinants per a la salvaguarda i la transmissió del català per a les noves generacions.
A – OBJECTIUS A LLARG TERMINI
Normalitzar la presència del català en el nostre paisatge lingüístic.
Promoure l’ús públic de la llengua catalana dins l’administració.
Desenvolupar el bilingüisme català-francès dins els serveis d’acolliment.–
Consolidar l’ensenyament del català i l’ensenyament bilingüe.
B – UTILITZACIÓ DEL CATALÀ ALS AJUNTAMENTS
B1– Presència del català a la façana de la Casa de la Vila :
–L’equivalent català de « Mairie » : « Ajuntament », o d’« Hôtel de Ville » : « Casa de la Vila » són absolutament recomanables. Aquests equivalents són molt corrents al País Basc (« Herriko Etxea »), a Bretanya (« Ty Ker ») i a Còrsega (« Casa Comuna »).
B2 – Instauració del bilingüisme en la senyalització i els suports escrits :
- Lletres amb capçaleres, adreces, etc, de l’administració comunal.
- Convocacions a les reunions públiques.
- Invitacions als actes i commemoracions oficials.
- Cartells i programes per festes i esdeveniments culturals organitzats per la comuna.
- Anuncis a la població.
- Indicacions de direccions, senyalització interior i exterior dels edificis, senyalització cultural, locals d’Informació-Serveis.
B3 – Adaptació dels serveis a la presència de les dues llengües:
- Informació al públic per fer-li saber que la llengua catalana és protegida per l’administració municipal i que n’és possible la seua utilització.
- Al telèfon : missatges bilingües al contestador, personal bilingüe que pugui contestar.– Assegurar la presència del personal catalanoparlant als serveis d’acolliment.
- Respondre en català a les preguntes i demandes fetes en aquesta llengua.
- Salvaguarda de la toponímia local i revalorització del patrimoni per l’ús del català quan es redacten adreces.
- Desenvolupament de la formació del personal (ajuntament, CCAS, Oficines de turisme, serveis culturals) en el marc de la formació contínua i amb els organismes competents.
- Basant-se en el voluntariat, valorització del coneixement del català pels llocs de treball en contacte amb el públic.
- Assegurar la presència del català a les publicacions municipals (butlletins, tríptics…) sota la forma de documents bilingües o de documents en les dues llengües separadament.
C – PROPOSICIONS COMPLEMENTÀRIES PER ANAR CAP A LA RECONEIXENÇA PÚBLICA I OFICIAL DE LA LLENGUA CATALANA
Utilització de formularis bilingües pels actes més corrents (casaments, naixences, defuncions, certificats de residència) i cerimònies (casaments) en llengua catalana pels que ho demanen.
Demanar la correcció oficial del nom de la comuna, en la seua forma correcta catalana (sovint hi ha només algun error ortogràfic mínim que no canvia res o molt poc la lectura en francès, com ara Pià, Ceret, Millars o Nefiac), seguint el procediment legal previst.
Procedir a la correcció (ortogràfica) dels topònims l’oficialitat dels quals depèn únicament del municipi (rius, camins, llocs dits…).
Prendre les disposicions necessàries per crear o desenvolupar l’ensenyament del català i l’ensenyament bilingüe al municipi, utilitzant les possibilitats i procediments reglamentaris ja existents (Inspecció acadèmica, APLEC – Associació per a l’ensenyament del català…).
Mesurar regularment l’evolució de la llengua catalana entre la població a través una enquesta regular (cada any o cada dos anys) ; un tal Observatori municipal de la llengua catalana pot estudiar, entre d’altres :
– El nivell de coneixença de la llengua ;
– La demanda d’ensenyament del català i bilingüe.
D – CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ EXTRAMUNICIPAL DE SEGUIMENT
Formada per membres qualificats (persones competents i motivades) designats pel consell municipal.
Aquesta comissió podrà assegurar un seguiment i una avaluació de les accions iniciades i podrà formular proposicions.