Sioccat

Sindicat Intercomunau

entà la promocion de las lengas

OCCITANA e CATALANA

Proposicions d’accions comunalas en favor de la proteccion, de l’usatge e del desvolopament de la lenga catalana

En Catalonha Nauta, la situacion de la lenga catalana es, a l’entrada d’aqueste sègle XXI, fòrça inquietanta. Totun, lo prestigi d’aquela lenga a contunhat de créisser dempuèi una trentena d’ans. Totes los sondatges e totes los especialistas en sociolingüistica mòstran que la coneissença e l’usatge del catalan se tròban dins una fasa de recul, que, se ven pas inversada, menarà a l’extincion d’una lenga nascuda aquí e que i viu dempuèi mai de mila ans.

Es exactament per aquesta rason que las comunas an la responsabilitat istorica e la capacitat d’assegurar la revitalizacion del catalan e de li tornar un caractèr public dins la vida vidanta.

Las comunas devon poder ofrir als catalanofòns la possibilitat d’utilizar efectivament la lenga regionala : l’administracion s’apròcha atal dels ciutadans e melhora la qualitat del servici, en permetent a cadun d’emplegar la lenga que li conven.

A – OBJECTIUS A LONG TÈRME

  • Normalizar la preséncia del catalan dins nòstre paisatge lingüistic

  • Promòure l’usatge public de la lenga catalana dins l’administracion

  • Desvolopar lo bilingüisme catalan–francés dins los servicis e equips d’acuèlh

  • Consolidar l’ensenhament del e en catalan e l’ensenhament bilingüe

B – UTILIZACION DEL CATALAN DINS LAS MAIRIAS 

B1 – Preséncia del catalan sus la façada de la mairia : 

L’equivalent catalan de « Mairie » : Ajuntament, o de « Hôtel de Ville » : Casa de la Vila, es fòrça recomandat. Aquests equivalents son fòrça emplegats al País Basc (« Herriko Etxea »), en Bretanha (« Ty Ker ») e en Còrsega (« Casa Cumuna »).

B2 – Implementacion del bilingüisme dins la senhalizacion e los supòrts escriches : 

  • En-tèstas, adreças, etc., de l’administracion comunala

  • Convocacions a las reünions publicas

  • Invitations als actes e commemoracions oficialas

  • Afichas e programas per las fèstas e eveniments culturals organizats per la comuna

  • Avís a la populacion

  • Senhalizacion direccionala, micro-senhalizacion, senhalizacion intèrna e extèrna dels bastiments publics, senhalizacion culturala, punts d’informacion–servicis

B3 – Adaptacion dels servicis a la preséncia dels dos lengas :

  • Informacion al public per far saber que la lenga catalana es acceptada e protegida per l’administracion comunala e que son usatge es autorisat.
  • Al telefòn : messatges bilingües al responsador, personal bilingüe en primièra linha.
  • Assegurar la preséncia de personal catalanofòne dins los servicis e equipaments d’acuèlh.
  • Respondre en catalan a las demàndas fachas dins aquesta lenga.
  • Salvaguarda de la toponimia locala e revaloracion del patrimòni per l’usatge del catalan per las adreças dins la correspondéncia escrita.
  • Desvolopar la formacion del personal (Mairia, CCAS, Oficis de torisme, servicis culturals) dins lo marc de la formacion contunha e amb los organismes competents.
  • Sus la basa del voluntariat, valorizar la coneissença del catalan per los pòstes en contacte amb lo public.

C – PROPOSICIONS COMPLEMENTÀRIAS PER L’OFICIALIZACION DE LA LENGA

    • Usatge de formularis bilingües per los actes los mai corrents (mariatges, naissenças, decès, certificats de residéncia) e possibilitat de celebrar los mariatges en catalan per los qu’o demandan

    • Demandar la correccion oficiala del nom de la comuna dins sa forma catalana corrècta (sovent una error ortografica minúscula que cambia gaire en francés : Pià, Ceret, Millars, Nefiac…), segon la procedura legala prevista

    • Procedir a la correccion ortografica dels toponims dont l’oficialitat depend exclusivament de la comuna (cors d’aiga, camins, lòcs-diches…)

    • Prendre las disposicions necessàrias per crear o desvolopar l’ensenhament del catalan e l’ensenhament bilingüe dins la comuna, en utilizant las possibilitats e las proceduras reglamentàrias ja existentas (DASEN, APLEC – Associacion per l’ensenhament del catalan)

    • Mesurar regularament l’evolucion de la lenga catalana dins la populacion amb una enquista periodica (cad’an o cada dos ans) ; un tal Observatòri municipal de la lenga catalana pòt estudiar, entre autres :

      • Lo nivèl de coneissença

      • La demanda d’ensenhament del catalan e d’ensenhament bilingüe

D – CREACION D’UNA COMISSION EXTRAMUNICIPALA DE SEGUIDA

  • Formada de personas qualificadas (competentas e motivadas) designadas pel Conselh Municipal

  • Aquesta comission assegurará lo seguiment e l’avaluacion de las accions menadas, e podrà formular de proposicions